Residència i Centre de Dia Sant Martí

PERSONES

L’actiu més important de la residència són els nostres usuaris. Sense ells, no tindriem motiu de ser. I per això, com que ells són la part més important del nostre centre, els hi dediquem aquesta secció. Perquè, com bé diu el nostre lema, el primer són les persones.


Felipe Sánchez


Va néixer a Mataró, però després de viure un temps a Vilassar va venir al poble d’Arenys de Munt. Molt conegut pels veïns de la població ha treballat durant molt temps en el món de l’hosteleria. Li agrada molt passejar i el futbol, sobretot el Barça.

Martí Martori


És d’aquells a qui la frase “del poble de tota la vida” li escau perfectament. No té massa hobbies perquè ha estat treballant tota la vida des de molt jove fent de pagès, mecànic, transportista... Però en aquesta etapa ha pogut desenvolupar un art que és l’admiració dels qui el rodegen. El treball que fa amb les petxines, pedres, ...el converteixen en un autèntic artista.

Dolores Balaguer


Sempre li agrada ajudar a la gent, molt treballadora, li encanta passejar i participar dels jocs de taula. Va néixer a Castellon, i com tants d’altres va venir a Catalunya, juntament amb la seva família. Com ella diu, però, se sent més de Catalunya que de qualsevol altre lloc.

Manuela Cañada


Originària de Torredón Jimeno (Jaén), va venir sola amb la seva filla gran a Catalunya, per trobar-se amb el seu marit que havia vingut a buscar feina. De caràcter afable, molt treballadora, ha decidit posar en pràctica el que li pertoca “comer mucho y trabajar poco”, o sigui aprendre a descansar i a gaudir de l’ajuda que li ofereixen els altres.

Esperança Margenat


Està ben arrelada al poble d’Arenys de Munt. Nascuda aquí, ha passat tota la seva vida al poble, on tothom la coneix i coneix a tothom. Li agrada molt ballar, amb el seu marit feien una excel.lent parella de ball, i li entusiasma la música. No és estrany, doncs prové d’una família de músics.

Anna Argemira


És nascuda a França, Toulouse i, per tant, coneixedora de la cultura francesa i catalana. Parla ambdós idiomes, és casada amb un català. Ha viscut a Catalunya des de la infantesa. Li agrada viatjar, ha estat a París, Venècia, Lourdes...i li agrada compartir, entre d’altres coses, una bona tertúlia.

Maria Barnet


Nascuda a Barcelona, va sobreviure a la guerra i a la postguerra, en una etapa en què el que pertoca és gaudir de la vida. Per aquest motiu en el seu moment no va poder estudiar el que volia. Va convertir-se en autodidacta i als 11 anys ja va començar a treballar, entre d’altres, en una empresa d’enquadernació, des d’on es va convertir en una apassionada de la literatura de tota mena. Molt marcada per la mort del seu marit, el dolor i el record d’aquest amor l’ajudà a superar-se dia a dia. L’ingrés a la residència va suposar per ella “una recuperació per continuar vivint”.

Lucinda Vázquez


Originària de Veiga (Orense) recorda vagament la seva infantesa, però del que no s’oblida és de la seva família. Molt pendent sempre dels seus, va deixar de treballar per dedicar-se a ells. Diu que va arribar a Catalunya molt joveneta i que la primera vegada que va veure el mar (el seu poble és de muntanya), es va quedar molt impressionada i meravellada, però diu que no s’atreviria mai a posar els peus dins l’aigua, “sólo para bañarme”, especifica. Reconeix que a la residència està molt bé, “hay muy buen ambiente”, pero que no hi ha res com poder tornar al poble que la va veure créixer.

José Pérez


Per ell l’ingrés a la residència “ha estat el millor que podia haver fet perquè és tenir una segona família”. Nascut a Ripollet, recorda sobretot la seva infantesa i adolescència, quan es passava el dia, amb els seus amics, anant de vinya en vinya. “Tot el que ara són pisos abans eren vinyes de raïms”, i li feien les mil i una als pagesos menjant-se el raïm primerenc. Després recorda amb duresa “els dos anys que vaig passar a Àfrica, fent la mili, érem la Primera Companyia de Tiradors”. Superat allò, diu, només queda “tirar endavant”.

Antonio Pañell


Antonio Pañell Sagristà, nascut al barri del Born, a Barcelona, ha estat molt actiu tota la seva vida. Amant de l’esport, s’ha atrevit amb gairebé tots els estils (“frontón”, natació, tennis, futbol…), jugant, fins i tot, a l’equip infantil del Futbol Club Barcelona. Al llarg de la seva vida esportiva ha anat acumulant premis de les diferents modalitats practicades, sent, també un dels impulsors de l’equip de petanca del Club Natació de Barcelona, del qual encara n’és soci. La vida, com diu ell, “m’ha donat moltes voltes”, trobant-se ara en la competició més dura: la seva vellesa, i la malaltia de la seva dona, que afronta “a estones millor, d’altres pitjor”, amb l’objectiu “d’estar junts fins al final”. Sap que la residència és un dels millors llocs –el millor és a casa seva- on passar aquesta última etapa i se sent orgullós, malgrat tot, de la seva actitud i de la dels seus.


Primer, les persones

Residència Sant Martí té el recolzament de: